L'antropologia física

Vàngelis Villar

’antropologia física és la ciència que descriu i estudia poblacions del passat a partir de restes esquelètiques. Quins són els principis en què es basa?

L’os, com a teixit viu, es troba sotmès al canvi. La seva estructura, tot i que a primer cop d’ull pot semblar estrany degut a la seva solidesa, està en constant canvi: el teixit ossi es forma i es destrueix constantment per efecte de les cèl·lules que el composen; cèl·lules especialitzades en la formació i destrucció del material sòlid de què estan composats els ossos. Aquest canvi, però, està influenciat pels canvis a què l’individu està sotmès en l’ambient en què viu.

L’esquelet té funcions de sosteniment. A la seva superfície s’hi ancoren els tendons que sostenen els ossos. Aquest ancorament haurà de ser tan més rígid com major sigui la força a què està sotmès el múscul que s’hi sosté. I aquesta rigidesa s’aconsegueix augmentant la superfície de sosteniment en forma de crestes; ondulacions de la superfície.

Però a l’hora l’esquelet dels vertebrats no és únicament una estructura de sosteniment sinó que també té funcions de reservori de certs elements que componen la matèria sòlida dels ossos: elements com el calci o el potassi són ingerits per la dieta i emmagatzemats al nostre esquelet.

Finalment, alguns ossos tenen una tercera funció, la de protecció. El crani, per exemple, conté al seu interior un dels òrgans més importants que presenten els vertebrats: el crani. És un òrgan molt fràgil que cal protegir i per aquest fet es cobreix amb una dura coberta d’os.

Així doncs, les necessitats estructurals d’un vertebrat, així com les seves necessitats de determinats elements regirà el canvi a què està sotmesa l’estructura òssia.

L’os és un teixit sòlid de descomposició costosa. És per això que els elements ossis són els materials d’estudi més directe de les poblacions vives. Difícilment se’n conserven teixits tous –calen condicions ambientals molt específiques- però amb molta freqüència se’n conserven els teixits durs; els ossos. Tant és així que fins i tot en restes incinerades podem trobar restes òssies entre les cendres. I en les restes òssies trobades en els jaciments podrem considerar els canvis a què han estat sotmesos els ossos per qualsevol de les seves funcions.

Tant és així que podem especular sobre les condicions de vida d’aquell individu: les malalties que sovint afecten l’estructura òssia i els seus elements constitutius, les diverses morfologies de la superfície de l’os per efectes del creixement o per l’acció repetitiva d’una activitat concreta, l’evolució de la volta craniana en funció del creixement del volum encefàlic etcètera.

Veiem, doncs, que les funcions de l’esquelet, associades a la influència que reben de factors externs, ens poden aportar informació d’interès històric d’una població del passat.