Este es un blog coral sobre Historia y todo lo que la rodea. Queremos difundir sus curiosidades y excelencias, todo aquello que nos llame la atención y que a otros les pueda ser desconocido. Si quieres participar, lee las bases.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Los antecedentes de Hatshepsut


Hay nombres que se van creando una fama y un mito alrededor, que acaban convirtiéndose más en una idea que en la persona que realmente fueron. Hay muchos ejemplos, sobre todo en la antigüedad, que hablan de batallas de millones de personas, de grandes guerreros que aniquilan ellos solos países enteros. Por eso, si alguien menciona a Hatsepsut en seguida vienen cuatro ideas generales sobre ella: fue la única faraón de Egipto. Se vestía de hombre. Usurpó el trono durante X años, y su nombre fue borrado para que fuera olvidado. Partamos de la base de que de una persona que vivió hace casi 4000 años, nunca sabremos nada extenso y con exactitud. Ya pueden descubrirse las cosas maravillosas que se puedan descubrir, ya le puede poner pasión el señor Hawass, lo que sea. Todo lo que encuentres será una versión sesgada, aun más difícil de contrastar si alguien le ha puesto empeño en que esa versión no sea recordada.

Representación de Hatshepsut con cuerpo de leona.

Pero hoy no nos vamos a centrar exactamente en la figura de Hatshepsut, sino en sus antecedentes, aquellas mujeres que antes que ella reinaron en Egipto, sobre todo las que le allanaron el camino en la dinastía XVIII para legitimarla en el poder. Para empezar tenemos a tres bastante desconocidas, que se pierden bastante en las listas reales (que no aportan mucha información):

- Net-Ikerty, llamada Nitocris por los griegos, reinó en la dinastía VI (2184- 2181 aC), aunque la información que nos ha llegado de ella es por parte de Manetón y Herodoto, lo cual hace no muy fiable los datos. Se sabe que se casó con su hermano Mer-en-Ra II, y que ocupó el trono a la muerte de este.
- Sobek-Neferu, reinó a finales de la XII dinastía y lo único que se sabe es que aparece en las listas reales, y fue hermana y esposa de Amen-em-Hat IV.
- En la dinastía XIX, Ta-Useret adoptó el nombre de Sat-Ra y reinó durante ocho años. Su caso se asemeja al de Hatsepsut, ya que su memoria fue perseguida.

Pero quizás las más importantes las encontramos en la misma dinastía XVIII, inmediatas predecesoras de Hatshepsut: Teti-Sheri, Iah-Hotep y Ah-Mes-Nefertary. La primera, Teti-Sheri, es de la que menos información se dispone, pero es la más reivindicada por la generaciones posteriores, sobre todo como madre fundadora de la dinastía, y a la que nunca le faltaran ofrendas funerarias.

Estela que representa a Ah-Mosis y Ah-Mes-Nefertary haciendo una ofrenda a Teti-Sheri.

En cuanto a Iah-Hotep, madre del faraón Ah-Mosis, demostró su poder cuando tuvo que asumir la regencia a la muerte de su marido Ka-Mose, en un momento en que la situación política era muy delicada gracias a la invasión de los hicsos, a los que parece que presentó batalla.
Sin embargo, será su hija Ah-Mes-Nefertary, la que acumulará más poder, no sólo real, sino religioso, asumiendo incluso el papel de “esposa del dios”, función que hará hereditaria. Ella será la creadora de una legitimidad dinástica que hasta ahora no existía, y en la que se basará su nieta Hatshepsut posteriormente para gobernar. Casada con su hermano Ah-Mosis, Ah-Mes-Nefertary controlaba la política del momento, atribuirá el título de “esposa del dios” (inexistente hasta entonces en el culto de Amón) a aquellas que quiera favorecer, entre ellas Hatshepsut, y apoyará la ascensión de faraones como Thutmosis I. Su momia nos muestra a una mujer de unos setenta años, que probablemente vivió lo suficiente como para controlar más de un reinado.

Por todos estos antecedentes familiares, que poco a poco le irán dando importancia a un linaje con clara ascendencia matrilineal, no se puede ver a Hatshepsut como una usurpadora oportunista que aprovechó un vacío de poder para sentarse en el trono, y lo justificó vistiéndose de hombre. No sólo había claros precedentes de otras reinas que habían ocupado el trono, sino que tenía aun más legitimidad que su hermanastro Thutmosis II (varios años menor, con el cual le habían casado). Durante su infancia se fue preparando poco a poco, no sólo con su abuela Ah-Mes-Nefertary, sino también con su padre Thutmosis I (del cual era la favorita), para ocupar el trono, acompañándolos en los rituales propios de una heredera.

-------------------------
Fuentes:

BEDMAN, T; MARTÍN VALENTÍN, F. “Hatshepsut. De reina a faraón de Egipto”, La esfera de los libros, Madrid, 2009.

8 comentaris:

hatsue-san ha dit...

Molt interessant la hipótesi d'una dinastia egípcia matrilineal. `
És també l'època d'un alliberament femení a Egipte? O això no es traspassa a la societat civil?

enia entés a més que les anteriors a Hatshepsut regnaven a favor d'un fill? és així en algun cas?

Clementine ha dit...

Doncs no et sabria dir de la societat civil, perque a vegades tinc la sensació que no se'n parla gaire als llibres d'això (o potser és que no n'he fet gaires lectures). Però no se si recordes unes conferències on vem anar, que parlaven del divorci a l'Antic Egipte, on el matrimoni era més aviat un contracte i les dones tenien bastanta llibertat en aquest sentit.

Amb regnar a favor d'un fill vols dir recolzar-lo perque accedís al tron? Si es així, si, ho veig probable, sobretot amb l'exemple de Thutmosis I. Però, altre cop, em sembla que no tinc tota la informació que voldria!

Seguirem investigant ;)

hatsue-san ha dit...

Si, si la primera part l'he preguntat per que precisament he recordat això! El que no recordo és si era el mateix període.

Amb lo dels fills em referia a que fer de regent fos l'excusa o la raó, per a governar de les dones. Hatshepsut crec que ho fa durant un temps, quan té el fill crecudet oi? O regnen soles per que si i punt?

Clementine ha dit...

Doncs mira, en una consulta així ràpida a les notes que vaig fer de la conferència et puc dir que si, que és la mateixa època, i que durant la invasió dels hicsos, com els reis havien de nar a lluitar, eren elles les que tenien el poder de facto (perque algú havia de cuidar el regne). Jo crec que amb els temes de regència és més aviat l'excusa, però crec que és una d'aquelles coses difícils de precisar.

De Hatshepsut tenia pensat fer un post per a ella soleta :P

aningunsitio ha dit...

Hola,

El post està molt bé, entretingut i interessant, encara que em eprdo amb tants noms egipcis.

Un punt filològic: ¿"la única faraón"? He vist que les opcions possibles eren "reina-faraó", "faraó femení" o, directament, "faraona". Només és que em sona estrany tal com ho has escrit.

Hi ha una cosa, però, que no entenc. Les que estaven abans de Hatshepsut no van ser faraones? Quin lloc ocupaven? A més, he estat mirant la Wikipedia i diu que els escrits antics, entre ells els de Diodor Sícul, afirmen que hi va haver-ne cinc, de faraones; però tu afirmes que Hatshepsut va ser la única faraona d'Egipte. És que les altres eren faraones d'altres llocs, o només hi existia un Faraó i era d'Egipte? :P

PD: LA ÚLTIMA FARAONA FUE LOLA FLORES.

Clementine ha dit...

No, lo de "faraón" en masculino va con toda la intención del mundo :P Fue la única que adoptó el rol masculino, con todo lo que comporta. Las otras asumieron el poder como reinas, regentes la mayoría. Son de estas cosas difíciles de precisar sin embargo, y todo depende del enfoque historiográfico que utilices.

El post de Hatshepsut ya está a medias, un poco de paciencia! :P

aningunsitio ha dit...

Ah, ok. No m'has contestat si "només hi existia un Faraó i era d'Egipte" o n'hi havia més? Un Faraó es com un Rei de reis o és l'únic Rei de tot?

aningunsitio ha dit...

És l'únic rei de tot, ok. (m'ho vas explicar extra-post, però ho aclareixo aquí).